La vaga intermitent consisteix en no fer vaga tota la jornada laboral sinó fer-ne algunes hores. La jurisprudència tant del Tribunal Constitucional com el Tribunal Suprem han admès el que es denomina com vaga intermitent (Huelga intermitente) que és aquella que combina moments de parada laboral amb moments de normalitat al treball, és a dir, es pot deixar de prestar serveis en unes hores concretes de la jornada laboral. **El nostre criteri jurídic és que aquesta vaga intermitent es pot fer sense necessitat de que la mateixa duri la jornada sencera malgrat que la vaga estigui convocada a jornada completa.** Hi ha controvèrsia amb aquest tema ja que les administracions i empreses indiquen que no es pot fer així, però nosaltres creiem que un treballador és lliure d’adherir-se a la vaga en el moment que decideixi de la seva jornada laboral. Les vagues intermitents gaudeixen de la presumpció de que són lícites. A títol d’exemple tenim les sentències de 17 de desembre de 1999 (rec. núm. 3163/1998), amb cita de les sentències del Tribunal Constitucional 72/1982, de 2 de desembre i 41/1984, de 21 de març  i de les sentències de la Sala del Tribunal Suprem de 14 de febrer i 30 de juny de 1990 on argumenten que aquesta alternança o successió d'hores o jornades de vaga amb hores o jornades de treball dins d'un conflicte col·lectiu únic no constitueix un supòsit de vaga abusiva doncs només es poden qualificar com a tal quan els aturs intermitents produeixin un mal desproporcionat a l'altra part de la relació de conflicte", assenyalant referent a això que "la desproporció entre els danys produïts a l'empresari i els sacrificis assumits pels vaguistes" ha de fonamentar-se en fets provats, i que "aquesta base fàctica ha de ser aportada per l'empresari, d'acord amb sentència d'aquesta Sala de 30 de juny de 1990". **Es tracta d’una vaga totalment vàlida de conformitat amb l’article 7 del Real Decret Llei 17/1997 que no la qualifica com a il·legal i que en essència, s’ha de tractar com una única vaga fraccionada en el temps, i no com una successió de vagues diferents i independents** ( TS de 17 de desembre de 1999, rec. 3163/1998 ), **i el fet que la vaga se centri en les hores o dies de major activitat en l'empresa no la converteix en abusiva sinó que respon a la pròpia filosofia de l’alternança** ( STS 23 de desembre de 2003, rec. 46/2003 ).